L,ESTACA – Lluis Llach 1968
L,estaca (Lluis Llac)
L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà…..
L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà ….
La estaca (Traducción)
El abuelo Siset me contaba de buena mañana en el portal
Mientras esperábamos al sol y veíamos pasar los carros:
Siset, ¿no ves la estaca a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos desatarnos, nunca podremos caminar.
Si estiramos todos, caerá. Y mucho tiempo no puede durar.
Seguro que cae, cae, cae, bien podrida debe estar ya.
Si yo la estiro fuerte por aquí y tú la estiras fuerte por allá,
Seguro que cae, cae, cae y nos podremos liberar.
Pero, Siset, hace mucho tiempo ya las manos se me están desollando
Y cuando la fuerza se me va ella es más ancha y más grande
Ya sé que está podrida pero, Siset, cuesta tanto
Que a veces la fuerza se me va. Repíteme tu canción:
Si estiramos todos, caerá…
Un Desmemoriado 